L’àguila que era com la lluna

L’àguila calçada (Aquila pennata) és un rapinyaire de mida mitjana que ens visita durant el bon temps per reproduir-se. A Catalunya hi nidifiquen uns pocs centenars de parelles, tot i que el gruix de la població europea el trobem al centre i a l’oest de la Península Ibèrica –on nosaltres l’hem anat a fotografiar. Acabada la nidificació, retorna al continent africà, malgrat que de tant en tant trobem algun exemplar que passa l’hivern a casa nostra i que s’especialitza en caçar sense manies pel mig dels carrers de pobles i viles aquells coloms que hi sovintegen.

El nom de calçada li ve pel fet de tenir els tars completament emplomats –a diferència dels altres rapinyaires que els tenen nus–, però allò que més caracteritza aquesta àguila és l’existència de dos plomatges ben diferents i que res tenen a veure ni amb el sexe ni amb l’edat de l’individu. El més habitual de trobar és la forma “clara”, amb les parts ventrals molt esblanqueïdes. Tanmateix en la fase “fosca” aquestes zones inferiors son d’un marró més aviat rogenc (mireu les imatges que acompanyen i us quedarà tot més clar).

En fi, ja ho veieu, que tal i com diu la cançó … i tenia ses dues cares de sa lluna, una blanca i s’altra obscura  (“Me sobren paraules”, d’Antònia Font). Escolteu-la … és com l’àguila, una meravella!