L’avantatge de saber on nidifica el cendrós

Anar voltant pel camp i fotografiar un esparver cendrós (Circus pygargus) esdevé un fet absolutament atzarós. L’ocell no és pas massa freqüent que diguem –a les comarques gironines no hi ha pas més de mitja dotzena de parelles, a banda d’aquells exemplars que puguem veure en migració–, de manera que si de cas l’observarem passar en vol i ves a saber a quina distància. Prendre una bona imatge de l’ocell aturat esdevé ja gairebé impossible, llevat que sapiguem on volta la parella. I aquesta és la fortuna amb la que comptem nosaltres.

Si us passegeu per la web observareu que una de les temàtiques de relleu és l’activitat que d’ençà ja fa prop de 40 anys portem a terme en relació a la localització i salvaguarda de les nierades d’esparver cendrós en terres empordaneses, fet que ens ha portat a controlar en tot aquest temps vora dos centenars de nius. I malgrat que quan arriba la temporada anem prou atabalats intentant localitzar les parelles nidificants per poder-les preservar, en alguna ocasió si que hem volgut trobar l’estona per intentar fer bones fotografies d’aquesta espècie.

Així doncs, l’estratègia ha consistit sempre en posar una branca elevada o que destaqui a les proximitats d’on hi ha el niu, ja que els adults acostumen a passar llargues estones aturats en alguna talaia. Quan la femella cova o resta al niu amb els polls petits, és el mascle el que s’hi atura després de portar alguna presa, i quan els polls ja són una mica refets –a partir dels 12-14 dies d’edat– és llavors bàsicament la femella qui s’hi posa per vigilar des de fora estant tot el que succeeix al seu entorn.

En el primer cas d’èxit que us presentem, a les darreries d’hivern –quan encara havien de retornar els cendrosos de terres africanes– vàrem clavar una branca prou grossa i amb una certa estètica enmig d’un guaret, a un centenar de metres del lloc on feia un parell d’anys que una parella hi bastia el niu. A banda, també vàrem construir a prop d’aquesta talaia un petit amagatall, tan discret i camuflat com vàrem saber. La jugada tenia un cert risc, i és que aquell any els cendrosos canviessin la ubicació de lloc on darrerament feien el niu, de manera que tot el nostre esforç no hauria servit per res. Però la fortuna ens va acompanyar, i aquell any també –i fou l’últim– la nostra parella decidí fer la posta si fa o no fa al mateix indret. Fou així com seguint el guió previst, els dos exemplars s’acostumaren ràpidament a aturar-se damunt aquella esplèndida branca aguantada per un parell d’estaques. Nosaltres hi anàrem en un parell d’ocasions, entrant dins de l’aguait encara de nit per no ser vistos pels cendrosos i que aquests anessin a la talaia amb total confiança.

 

Femella d’esparver cendrós menjant un ratolí que li ha portat el mascle. La talaia li havíem posat nosaltres a finals d’hivern, a un centenar de metres del lloc on ja feia un parell d’anys que la parella hi bastia el niu. L’aguait on ens amagàvem també el vàrem construir abans de la tornada dels cendrosos de terres africanes, tot confiant que aquell any no decidissin canviar d’emplaçament. Afortunadament la jugada ens va sortir be.

 

En d’altres ocasions la tècnica ha consistit igualment en posar també una pal aguantat per una estaca en un camp on una parella hi ha fet el niu, així com també parar un aguait en el mateix marge i a una certa distància de la talaia que els hi havíem preparat –ja veieu però que aquí assegurem més el tret fent tot el muntatge un cop ja sabem que allà hi ha el nial. Deixats passar un dies que els ocells s’hi hagin acostumat, ens en anem a amagar-nos de bon matí dins de l’amagatall tot esperant que la fortuna ens acompanyi i algun dels components de la parella s’acabi aturant a la talaia.

 

Mascle d’esparver cendrós fotografiat al municipi de Riumors (Alt Empordà), aturat d’alt una branca posada per nosaltres en el marge del camp de blat on d’antuvi havíem localitzat el niu.

 

Aguait en un marge d’un camp on hi havia un niu d’esparver cendrós, al municipi de l’Escala (Alt Empordà). Observi’s a l’esquerra de la imatge la branca que hi havíem posat perquè s’hi aturessin els adults, que en aquelles dates estaven alimentant la nierada a poc menys d’un centenar de metres i al mig del sembrat.

 

Femella d’esparver cendrós fotografiada des de l’amagatall que podeu veure a la imatge anterior. Un cop acostumada a parar-se damunt la branca, aquí hi passava llargues estones tot vigilant a poca distància el niu amb els polls.