Li deien l’ànec lleig … només perquè era diferent

L’ànec capblanc (Oxyura leucocephala) és una espècie la qual a la dècada dels 70’ del segle passat va arribar als seus nivells poblacionals més baixos, amb poc més d’una vintena d’exemplars refugiats a les llacunes de Zoñar i Rincón, a la província de Córdoba. Tal vegada es creia que l’espècie, a la Península ibèrica, era inevitablement abocada a l’extinció.

Unes estrictes mesures de protecció dels hàbitats, programes de recuperació de l’espècie i de ben segur factors no previstos que afortunadament varen jugar a favor, han fet que avui en dia l’ànec capblanc pugui ser vist amb relativa facilitat a força zones humides de la meitat sud de la Península, i en especial a les de Castella-la Manxa on manté poblacions prou importants a llocs com Daimiel, Pedro Muñoz o Miguel Esteban.

És precisament a Ciudad Real on hem anat a fotografiar aquest bonic ànec que es caracteritza per presentar un bec extremadament gruixut i arrodonit a la seva base, i que en els mascles és d’un cridaner color blau cel a l’època de reproducció –és també en aquesta etapa que els mascles tenen el cap d’un blanc immaculat, cosa que dóna nom a l’espècie.

Encara no sabem per quins set sous algú es va entestar a qualificar aquest ocell com l’aneguet lleig, quan ja una somera observació ens descobreix una bellesa en les formes i els colors realment notable, encara més cridaneres si parem atenció a les seves simpàtiques actituds i comportaments tot xipollejant a l’aigua així com als posats geomètrics que adopten els mascles quan neden.

Espectacular l’ànec capblanc, a qui com en tantes coses a la vida en diem lleig perquè ignorem l’atractiu pel sol fet de ser diferent.