Tanques per salvar els esparvers cendrosos de l’Empordà

Si bé acostumem a assimilar les tanques amb la privació de llibertat i a que alguna cosa no va pel bon camí, en el cas que ara us parlarem pot ser que aquestes mateixes tanques siguin la millor garantia per a la continuïtat d’una espècie.

Com molts ja sabreu, d’ençà els anys vuitanta del segle passat, a les comarques de l’Empordà es fa el seguiment de les parelles d’esparver cendrós (Circus pygargus) que hi intenten nidificar. Diem que ho intenten ja que el costum que han adquirit aquestes aus de presa de fer el niu al bell mig dels camps de cereal fa que les seves postes i llocades es vegin seriosament amenaçades per les màquines de segar, en coincidir cronològicament el temps de la reproducció amb l’època de la recol·lecció del gra. La solució a aquesta problemàtica ha estat durant molts anys localitzar el niu i avisar al pagès per tal que en el moment de la sega deixi una superfície sense treballar al voltant d’on hi ha la llocada, de manera que el procés reproductiu pugui continuar amb tota normalitat.

D’uns anys cap aquí s’ha constatat però que molts nius que ja havien estat salvats inicialment del pas de les màquines acabaven fracassant per predació, suposadament per l’acció de guineus i senglars, aquests últims cada cop més abundants a la plana. Una clapada de sembrat en la qual s’hi arrecerava un niu de cendrós enmig d’una pla esbatanat era a l’ensems un bon refugi per a molts predadors, els quals tard o d’hora localitzaven el niu.

A fi i efecte d’intentar evitar aquesta segona problemàtica afegida a l’èpica en la supervivència dels cendrosos, aquest proppassat dissabte 10 de juny s’ha segat a l’Empordà el primer camp de cereals en el que els cendrosos s’hi havien establert el 2107, i als dos nius localitzats s’hi han col·locat –amb l’ajut mai prou valorat del Cos d’Agents Rurals– unes tanques amb peces d’aproximadament 1,20 m de costat formant en el seu conjunt una estructura hexagonal que envolta el niu.

Niu d’esparver cendrós amb 4 polls de menys d’una setmana de vida, al qual se li ha posat aquest més de juny una tanca tot volt per protegir la llocada dels possibles depredadors. Aquest ha estat el primer cas a les comarques de Girona en el que es posa a prova aquesta tècnica de salvaguarda, ja assajada amb èxit en altres indrets.

L’objectiu del tancament és impedir que els depredadors accedeixin al niu, de manera que no puguin malmenar la posta o devorar els polls, tal vegada extremadament vulnerables en trobar-se al terra mateix. Val a dir que aquests tancaments han estat amablement cedits per l’empresa Birding Natura –qui ha comptat alhora amb el suport financer d’Endesa–, entitat que ja porta dos anys experimentant aquesta estratègia a les terres de Lleida i en d’altres indrets de la Península amb un notable èxit.