Una serp de ferradura que no s’escapa

Una de les principals dificultats de retratar una serp és que fugen i ja les has vist prou. Amb sort podràs prendre’n una imatge i encara serà moguda o desenquadrada. El truc que ara us diré me’l va ensenyar fa una colla d’anys en Miquel Macias, il·lustre naturalista garrotxí. Només té una dificultat i no pas menor, i és que primer de tot haureu d’agafar l’ofidi –poseu-vos uns guants i veureu que no fan tanta angunia.

Les serps de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) que trobareu a la corresponent galeria de la web varen ser agafades al bell mig de la ciutat de Girona, en el jardí d’una casa del barri de les Pedreres. Per sort les vàrem veure com s’amagaven dins d’un forat, i amb l’ajut d’un pal aconseguirem fer-les sortir. Un cop al mig de la gespa, allà si que les poguérem capturar no pas sense dificultat, ja que són extremadament ràpides i s’esmunyen que fa gust.

I un cop agafada, què en fem de la serp si quan la tornem a deixar a terra, només en els pocs segons d’enfocar-la amb la càmera ja es tornarà a amagar en un tres i no res? L’estratègia a prendre consisteix en posar un flascó de vidre a la nevera, que quedi fred. I un cop fred hi posem la serp a dins i anem al camp o al bosc. Com que són animals de sang freda, amb les baixes temperatures redueixen molt la seva activitat, de manera que quan la deixem allà on vulguem fer-li les fotos es mourà molt lentament i no se’ns escaparà. Amb tot, haurem de fer-ne via, atès que al cap de ben poc recuperà la seva habitual rapidesa i llavors possiblement si que ja la perdrem de forma definitiva.