Any 2021

Parelles nidificants i èxit reproductor

La temporada 2021 ha conclòs amb la localització de fins a 6 parelles d’esparver cendrós en conreus agrícoles i 1 en hàbitat natural a la garriga d’Empordà –on no se’n tenia constància de la reproducció d’ençà l’any 2012. Respecte a les parelles nidificants en espais agrícoles, en 3 s’han pogut envolar els joves, 2 s’han perdut en l’etapa de polls tot i haver ja instal·lat els tancaments amb les alces corresponents –en un cas es comprovà com una feristela havia fet una excavació molt evident per sota la tanca–, i en 1 el procés fracassà ja en la fase d’incubació. Respecte a la parella en garriga, aquesta ha envolat un total de 4 polls. Respecte a les 2 parelles en garriga, una també es perdé quan els polls ja deurien ser molt crescuts i a punt de volar (desconeixem també el motiu de la pèrdua, tot i que podria tractar-se de la predació per una guineu).
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2021.

Niu	Zona	Hàbitat	Mida de posta	Nascuts	Envolats
P1	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	–	–	1
P2	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	4	3	3
P3	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	5	1 mínim	0
P4	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp de blat	5	5	5
P5	Plans entre Vila-sacra i Fortià	Camp d’ordi	4	4	0
P6	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	3	0	0
Total plana agrícola i marjalenca					9
G1	Garriga d’Empordà	Garriga	–	4 mínim	4
Total terraprims i aspres					4
TOTAL EMPORDÀ					13

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Enguany a la zona de la plana agrícola s’hi han localitat un total de 6 parelles, les mateixes que en l’exercici anterior. Respecte a la gestió dels nius, s’ha intentat actuar tal  i com es va concloure al final de la temporada passada i per raó de l’experiència adquirida. Això vol dir no esperar per posar les tanques a que el sembrat se segui, posar doble tanca als nius per tenir un major perímetre i facilitar el retorn dels adults, així com instal·lar alces per evitar l’entrada de predadors per la part de dalt.

 

Aquest any 2021 i per raó de l’experiència adquirida, hem posat a tots els nius dues tanques enganxades, amb la qual cosa el perímetre de la zona protegida al voltant de la posta o llocada és molt més gran. Això facilita enormement el retorn de les femelles en conformar tot plegat una estructura molt menys invasiva.

 

Amb tot i malgrat aquestes actuacions preventives, 2 nius s’han acabat perdent en la fase de polls i 1 en l’etapa d’incubació. El fet més evident en allò que ha estat el motiu de pèrdua l’hem tingut en un niu al municipi de Vila-sacra –P5– en el qual, quan els polls ja deurien tenir unes tres setmanes d’edat, una feristela (guineu, fagina …) ha fet una excavació per sota la tanca i ha pogut accedir dins del tancat.

 

En un niu al municipi de Vila-sacra, una feristela va fer una excavació per sota la tanca, predant els 4 joves esparvers quan aquests deurien tenir ja unes 3 setmanes d’edat.

 

Un segon niu –P3– també amb tanques i alces es va perdre quan els polls tenien pocs dies, però en aquest cas no em sabem el motiu. Be és cert que aquest niu es va perdre abans que no pas aquell en el que hem constatat l’excavació de forma prou evident d’un mamífer, de manera que en aquell moment no vàrem tenir la pensada de revisar si hi havia algun forat sota la tanca. Òbviament a partir d’ara i quan un niu amb protecció es perdi, comprovarem tot el perímetre per veure si alguna feristela hi ha accedit per sota, ara que ja sabem que la casuística es dona.

Ja per últim un tercer niu –P6– es va perdre en la fase d’ous i després d’un procés prou accidentat. S’hi varen posar les tanques i les alces, passades dues hores i veient que la femella no baixava es va tornar a entrar per retirar-les, i finalment va acabar baixant però després de 5 hores d’haver deixat el niu. El cas es que dies més tard comprovàrem com la posta s’havia malmès –també es cert que era una posta molt tardana i que el sembrat estava molt ajagut.

Pel que fa a la garriga d’Empordà, és importat destacar que hi ha nidificat amb èxit una parella –G1– després de que el darrer registre en aquesta zona fos de l’any 2012, quan precisament un gran incendi arrasà la garriga i bona part del sector nord de l’Alt Empordà. Tot i que a partir de l’any 2017 hem anat observant exemplars i parelles al sector, no havíem documentat de nou encara la reproducció en un espai on recordem que en les seves millors èpoques arribà a acollir fins a 4 parelles. En aquest ocasió, però, la reproducció ha estat en un sector de la garriga totalment nou fins ara, al límit entre els municipis de Llers i Avinyonet de Puigventós.

Així doncs, el balanç final de la reproducció de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà durant l’exercici del 2021 és de 7 parelles establertes, 6 de les quals en conreus de cereals i 1 en hàbitat de garriga. La que ha nidificat en garriga ha envolat 4 joves, mentre que de les 6 que han criat en cultius, només 3 han tirant endavant la llocada, amb un total de 9 polls envolats (1 + 3 + 5).

 

Joves ja voladors en un dels nius de la plana agrícola entre l’Armentera i Viladamat.

 

Any 2022

Parelles nidificants i èxit reproductor

La temporada 2022 ha acabat amb la localització de fins a 4 parelles d’esparver cendrós en conreus agrícoles i 2 en hàbitat natural a la garriga d’Empordà –una d’elles al sector d’Avinyonet-Vilanant, d’on no se’n tenia constància de la reproducció d’ençà l’any 2012. Respecte a les parelles nidificants en espais agrícoles, en dos s’han pogut envolar els joves –3 + 2–, una s’han perdut en l’etapa de polls just abans d’anar-hi a posar les tanques, i una altra ha fracassat quan acabàvem de trobar el sector i la parella –aquests dos nius perduts ha estat amb gran probabilitat per l’acció dels senglars, molt abundants a la plana i dels quals en trobem continuats passos i jaços al bell mig dels cultius. Respecte a les parelles en garriga, aquestes han envolat 2 + 1 polls.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2022.

Niu	Zona	Hàbitat	Mida de posta	Nascuts	Envolats
P1	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	–	3	3
P2	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp de blat	–	–	0
P3	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp de blat	3	2	2
P4	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	–	–	0
Total plana agrícola i marjalenca					5
G1	Garriga d’Empordà	Garriga	–	2 mínim	2
G2	Garriga d’Empordà	Garriga	–	2 mínim	1
Total terraprims i aspres					3
TOTAL EMPORDÀ					8

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Enguany a la zona de la plana agrícola s’hi han localitat un total de 4 parelles, una de les quals –P4– hagué de perdre el niu just abans de poder ser localitzada. Respecte a la seva gestió, no s’ha esperat a posar les tanques el dia de la sega, sinó quan es preveia que els polls ja tenien alguns dies de vida, independentment de quan el sembrat s’hagués de segar.

Per l’experiència adquirida en anys anteriors, s’ha posat doble tanca –únicament ha estat possible als nius P1 i P3– per tenir un major perímetre i facilitar el retorn dels adults, així com instal·lar alces per evitar l’entrada de predadors per la part de dalt. Tal vegada amb aquesta doble tanca de dotze peces les femelles han retornat d’immediat, aturant-se directament damunt la tanca.

És de destacar la cada cop més abundat presència de senglars als conreus de la plana, fet que enguany ha tingut com a conseqüència que es perdessin dos nius, un just quan es localitzà la parella i encara no s’havia identificat el niu, i l’altra –P2– quan ja se sabia on era el niu i s’hi entrà a posar les tanques. Val a dir de la nostra experiència i de la visió privilegiada d’anar damunt les segadores, que són molt evidents els passos deixats per aquests grans mamífers enmig dels sembrats, de manera que sovint hom pensa que esdevé més fàcil que no ensopeguin amb un niu que no pas que hi passin de llarg.

 

Passos de senglar el dia de la sega en un dels camps on s’hi havia instal·lat el cendrós (el niu amb les tanques es pot observar a l’extrem superior esquerra de la imatge).

 

Pel que fa a la garriga d’Empordà, el més important a destacar és la nidificació amb èxit d’una parella –G2– al sector d’Avinyonet-Vilanant, on l’espècie no hi criava d’ençà l’any 2012 quan la zona fou devastada pel gran incendi de l’Empordà. Recordem que en aquesta garriga hi arribaren a criar en les millors èpoques fins a 4 parelles de cendrosos.

A banda d’això, també ha criat amb fortuna una parella –G1– al mateix lloc on ja ho feu l’any passat, i que és ben a prop de les antenes de telecomunicacions existents al municipi de Llers, just al costat d’una pista molt freqüentada per vehicles de gran tonatge que porten material de la pedrera que hi ha al sector.

Així, el balanç final de la reproducció de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà durant l’exercici del 2022 és de 6 parelles establertes (una amb niu fracassat abans no es localitzà), 4 de les quals en conreus de cereals i 2 en hàbitat de garriga. Les que han nidificat en garriga ha envolat 3 joves (2 + 1), mentre que de les 2 que han prosperat en cultius han aixecat 5 polls (3+2). En total, doncs, han arribat a volar fins a 8 joves esparvers, tots a la comarca de l‘Alt Empordà.

 

Polls del niu P1 en un conreu d’ordi de la plana agrícola entre l’Armentera i Viladamat, i que afortunadament han arribat a volar aquest any 2022.

 

Any 2023

Parelles nidificants i èxit reproductor

Aquest any 2023 s’han localitzat un total de 8 parelles d’esparver cendrós en terres empordaneses, de les quals 5 s’han establert en conreus de cereal al bell mig de la plana, 2 en hàbitat de garriga, i 1 en bardisses a la zona dels terraprims, al peu de l’Albera. En el seu conjunt han envolat entre 9 i 11 joves, repartits amb 5-6 a la plana cerealista, 2 a la garriga d’Empordà, i 2-3 als aspres. Dir també que de les 5 parelles en conreus, 3 s’han perdut en la fase d’ous, 2 quan encara no havíem ni entrat al niu, possiblement per l’acció dels senglars, i l’altre quan tenia ous i ja hi havíem posat les tanques de protecció (desconeixem en aquest cas què hi pot haver passat).
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2023.

Niu	Zona	Hàbitat	Mida de posta	Nascuts	Envolats
P1	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	–	5	4/5
P2	Plans entre Albons i Viladamat	Camp d’ordi	–	0	0
P3	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	–	0	0
P4	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	5	–	0
P5	Plans de Fortià-Riumors-la Gallinera	Camp de blat	4	3	1
Total plana agrícola i marjalenca					5/6
G1	Garriga d’Empordà	Garriga	–	–	0
G2	Garriga d’Empordà	Garriga	–	2 mínim	2
Total garriga d’Empordà					2
T1	Paisatge en mosaic a Vilarnadal	Bardisses	4 mínim	3	2/3
Total terraprims i aspres					2/3
TOTAL EMPORDÀ					9/11

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Un primer aspecte que s’observa aquesta temporada és que si be s’han trobat un bon nombre de parelles reproductores, la xifra de polls finalment envolats es pot considerar relativament baixa. Recordem que d’ençà l’any 1984 que fem el seguiment de l’espècie, aquest és el tercer any amb un nombre més elevat de parelles localitzades (el rècord el tenim el 2001, amb 11 parelles, seguit del 2009, amb 9).

 

Evolució del nombre de parelles localitzades en terres de l’Empordà d’ençà el 1984.

 

No debades dels 5 nius en conreus de cereal, 3 s’han perdut abans de que nasquessin els polls, de la mateixa manera que també ha fracassat un dels nius en hàbitat de garriga, cosa que acostuma a ser relativament inusual. Insistim altre cop en la necessitat de posar tanques encara que sigui en la fase d’ous, aprofitant que nosaltres hi posem dues unitats (sumen un total de 12 peces), cosa que facilita el retorn de la femella en ser això molt menys invasiu que no pas si hi posem únicament un grup de tanques (en aquest cas són 6 peces), tal i com es fa per exemple a les terres de Lleida. També és cert que malgrat aquesta voluntat, sovint no s’hi arriba a temps ja que els senglars actuen quan fa ben poc que detectem que la parella s’ha establert i encara no es tenen prou garanties que la posta estigui complerta (entrar-hi abans significaria l’abandonament del niu).

Més enllà d’aquest baix nombre de joves envolats tot i la xifra prou important de parelles localitzades, hem de destacar la troballa d’una posta en cereal a la plana de la comarca del Baix Empordà, i concretament al municipi d’Albons. Aquest fet és important si tenim en compte que la darrera parella localitzada en aquest sector fou l’any 2010, i que es tracta tal vegada d’uns ambients molt idonis per a la reproducció del cendrós en tant que és la continuació cap al sud del sector on en aquests darrers anys s’ha concentrat la població, i que és al nord dels nuclis de Viladamat i de Cinc-claus.

Igualment significatiu ha estat la reproducció amb èxit d’una parella en unes bardisses prop del nucli de Vilarnadal (t.m. de Masarac), cosa que segurament explica l’observació d’exemplars a la zona en anys anteriors i dels quals no havíem trobat mai el niu. Recordem que la nidificació del cendrós en bardisses ja va ser documentada per primer cop l’any 2014 al terme de Sant Climent Sescebes, no massa lluny del lloc on enguany s’ha constatat la nidificació.

 

Imatge presa amb dron per Albert Burgas -de fet fou ell qui trobà la parella- del niu en bardisses al terme de Masarac. S’hi observen clarament 3 polls ja ben refets i un ou sense eclosionar.

 

Però el fet més remarcable que hem vist aquesta temporada i que no ens hi havíem trobat mai després de 40 anys de seguiment de l’espècie, ha estat el succeït a P5, a llevant del terme municipal de Riumors. En aquest niu, després de que tot evolucionés amb aparent normalitat –4 ous, d’on en sortiren 3 polls–, es constatà la pèrdua primer d’un poll i pocs dies després també d’un altre, de manera que només restà un jove ja força crescut d’entre 20 i 22 dies. Aquest fet anà lligat en el temps amb la desaparició del mascle, que es deixà de veure. Dels dos polls morts n’aparegueren restes al bell mig de la tassa, sense evidències que ningú ni cap predador hi hagués entrat. Tot plegat ens portà a la conclusió que ens trobàvem davant d’un cas de canibalisme, i que per raó de l’escassa aportació de preses per part de la femella –el mascle es deixà de veure força dies abans–, els joves s’anaren menjant entre ells fins que només restà l’exemplar més valent. Val a dir que davant el risc que aquest únic polls acabés també mort per la manca d’aliment, s’optà per retirar l’exemplar i traslladar-lo al Centre de Recuperació de Fauna del Cortalet, on efectivament se’l diagnosticà amb manca de pes i debilitat. Un cop al Centre i després que evolucionés de manera favorable i es constatés que caçava correctament, el jove esparver fou alliberat al mateix Parc Natural dels Aiguamolls.

 

L’únic jove que quedà al niu P5, el mateix dia que fou portat al Centre de Recuperació de Fauna del Cortalet després de comprovar-se fefaentment que ens trobàvem davant d’un cas de canibalisme. Es poden veure al terra les restes dels seus dos germans.

 

Any 2024

Parelles nidificants i èxit reproductor

Aquest 2024 ha estat el millor exercici en quant a parelles nidificants d’ençà l’any 1984 que en fem el seguiment, amb un total de 12 parelles nidificants. Tanmateix els polls envolats han sigut un mínim de 23, quan l’any 2001 foren un mínim de 25 exemplars d’un total d’11 parelles. De les parelles localitzades enguany, 5 s’han establert en conreus de cereal –3 a la plana i 2 a la zona de transició ja amb l’Albera–, 5 en hàbitat de garriga al sector d’Avinyonet, Vilanant i Llers, i 2 en bardisses als terraprims del peu de l’Albera. En el seu conjunt han envolat un mínim de 23 joves esparvers, dos dels quals foren criats en centres de recuperació de fauna i finalment alliberats a les comarques lleidatanes pel fet d’haver-hi allà unes instal·lacions de hacking (tècnica consistent en alimentar polls ja prou crescuts en un espai controlat, i que finalment es deixen campar a la seva quan aquests poden caçar pel seu compte). D’aquest total de 12 parelles, 2 han fracassat amb certesa –les dues en cereal–, i un tercera també en cereal és la que us hem esmentat que els polls foren retirats per portar al Centre de Recuperació de Fauna del Cortalet –primer– i de Vallcalent –després.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2024.

Niu	Zona	Hàbitat	Mida de posta	Nascuts	Envolats
P1	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	5	4	4
P2	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp de blat	4	4	3 mínim
P3	Plans de Fortià-Riumors-la Gallinera	Camp de civada i altres	2	2	0
Total plana agrícola i marjalenca					7 mínim
G1	Garriga d’Empordà	Garriga	–	3 mínim	3
G2	Garriga d’Empordà	Garriga	–	2 mínim	2 mínim(1)
G4	Garriga d’Empordà	Garriga	–	–	–
G3	Garriga d’Empordà	Garriga	–	3 mínim	3 mínim(2)
G5	Garriga d’Empordà	Garriga	–	–	–
Total garriga d’Empordà					8 mínim
T1	Paisatge en mosaic a Vilarnadal	Camp de civada	–	0	0
T2	Paisatge en mosaic a Vilarnadal	Bardisses	3 mínim	–	3
T3	Paisatge en mosaic a Vilarnadal	Camp de civada	2 mínim	2	2(3)
T4	Paisatge en mosaic a Sant Climent Sescebes	Bardisses	3 mínim	3	3
Total terraprims i aspres					8(4)
TOTAL EMPORDÀ					23(5)

(1) Tant els polls nascuts com envolats poden atribuir-se tant a G1 o a G2. No debades no entrem dins la garriga ni accedim als nius, que són molt propers. La constatació es fa quan es veuen els joves volar, i es fa difícil assignar-los a un niu o altre.

(2) Tant els polls nascuts com envolats poden atribuir-se tant a G3 o a G5. No debades no entrem dins la garriga ni accedim als nius, que són molt propers. La constatació es fa quan es veuen els joves volar, i es fa difícil assignar-los a un niu o altre.

(3) Joves envolats a les terres de Lleida.

(4) Els dos joves del niu T3 s’envolen a Lleida.

(5) Dos joves dels terraprims i els aspres s’envolen a Lleida.

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Més enllà de que aquest any 2024 ha estat la vegada amb un major nombre de parelles des de que fem el seguiment de l’espècie, als espais de plana agrícola podem remarcar el fet que en una de les parelles –P3– el niu es perdé després de dos intents –un en la fase d’ous i l’altre en la de polls de 2-3 dies d’edat– de posar-hi les tanques de protecció, i que amb posterioritat s’haguessin de retirar en no baixar la femella. Quan anàvem a fer un tercer intent amb els polls ja més desenvolupats, el niu fracassà segurament per l’acció dels predadors. Això ens deixa veure que el fet d’instal·lar tanques no és pas innocu, i que aquest sistema, malgrat que nosaltres hi posen dos jocs de 6 peces cadascun, pot resultar molt invasiu per alguns exemplars adults i que fa que no baixin al niu o be que els hi costi molt (en el cas de P2 també la femella va entrar al niu després de gairebé dues hores d’espera, i quan ja estàvem a punt de retirar l’estructura de protecció).

 

Niu P1 a visió de dron (foto de l’Albert Burgas), fet que ens permet veure com evolucionen els nius sense haver de fer llargues esperes ni encara menys d’entrar al camp. Aquesta tècnica utilitzada puntualment aquest 2024, esperem poder-la implementar de forma totalment normalitzada l’any 2025.

 

Pel que fa a la garriga d’Empordà, aquest any 2024 s’ha produït un verdadera explosió poblacional al sector situat a ponent de la carretera GIV-5105 d’Avinyonet de Puigventós a Llers, on s’hi ha comprovat l’existència de fins a 4 parelles –recordem que d’ençà el 2022 hi havia únicament una parella. El fet de no entrar dins la zona i també la relativa proximitat dels diferents nius, fa força difícil el comptatge final dels joves envolats així com la determinació del niu al qual pertanyen, de manera que la conclusió a la que hem arribat ha estat de 5 exemplars, en el ben entès que aquesta és una xifra mínima més enllà d’aquells joves que no hàgim pogut veure i identificar de forma individualitzada.

Respecte al sector que coneixem com a terraprims i aspres, a cavall entre la plana i el massís de l’Albera, enguany hi hem trobat un total de 4 parelles, dues en hàbitat de bardissa i dues més en un conreu de civada. Respecte a les parelles en bardissa –que han conclòs el procés satisfactòriament amb 3 joves envolats cadascuna–, una –T2– ha fet el niu on ja s’ha vingut instal·lant en els darrers anys, al nord del nucli de Vilarnadal, mentre que l’altra –T4– s’ha establert al Prat de Joan, al terme de Sant Climent Sescebes, i on hi va ser fa alguns anys però que hi deixà de reproduir-s’hi el 2017.

També al nord de Vilarnadal i en un camp de civada a tocar de les bardisses de T2, s’hi han localitzat dos nius, un dels quals –T1– es perdé –possiblement per l’acció dels senglars tan abundants a la zona–, mentre que l’altre –T3– el trobarem una vegada ja havien tallat el cereal i la femella seguia protegint els polls de pocs dies d’edat. Malgrat que férem un intent de reconstruir el nial i posar-hi les tanques de protecció, la femella no gosà entrar i finalment optàrem per endur-nos els dos polls, que passaren uns dies al Centre de Recuperació de Fauna del Cortalet per ser traslladats després al centre de Vallcalent, essent alliberats mitjançant la tècnica del hacking a les terres de Lleida.

 

Niu T3 tal i com el trobàrem, després que el camp fos segat el dia anterior. La femella, sorprenentment, protegia els dos petits enmig d’un camp absolutament denudat.

 

Operacions de reconstruir el niu T3 i de posar-hi les tanques –amb la participació dels Agents Rurals–, i que al final no reeixirien en no baixar la femella.

 

Any 2025

Parelles nidificants i èxit reproductor

El balanç final de la reproducció de l’esparver cendrós a les comarques de l’Empordà durant l’exercici del 2025 ha estat de 12 parelles establertes, de les quals 2 han nidificat en garriga, 7 en conreus de cereals –a 5 de les quals s’hi han posat tanques i alces–, 2 en fonollar i 1 en brolla d’estepes. Les que han nidificat en garriga no han envolat cap poll, les que ho han fet en cereal únicament 2 joves –1 d’un niu i 1 mínim també d’un altre niu no localitzat–, les dues del fonollar 3 joves d’un sol niu, i la de la brolla d’estepa també ha reeixit amb altres tres. En total, doncs, han arribat a volar un mínim de 8 joves esparvers cendrosos dels 12 nius esmentats.

En conjunt podem dir que ha estat un bon any en quant a parelles nidificants –igualant el màxim històric de parelles assolit el 2024–, però tanmateix amb molts mals resultats pel que fa al nombre de joves envolats ja que únicament han estat 8 (taxa d’envol de 0,7 polls/parella). En aquest sentit, de les 12 parelles, 8 han fracassat per una raó o altra com ara veurem.
 
Nidificació i èxit reproductor de l’esparver cendrós a la zona de l’Empordà l’any 2025.

Niu	Zona	Hàbitat	Mida de posta	Nascuts	Envolats
P1	Plans entre Viladamat i Albons	Camp de civada	3	3	0
P2	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp de civada	3	?	0
P3	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	3	0	0
P4	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	3	2	0
P5	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp de civada	3	0	0
P6	Plans entre l’Armentera i Viladamat	Camp d’ordi	2	1	1
P7(1)	Plans entre l’Armentera i Viladamat	?	?	?	1 mínim
Total plana agrícola					2 mínim
G1	Garriga d’Empordà	Garriga	?	?	0
G2	Garriga d’Empordà	Garriga	?	3	0
Total garriga d’Empordà					0
T1	Paisatge en mosaic a Sant Climent Sescebes	Fonollar	?	3	3
T2	Paisatge en mosaic a Sant Climent Sescebes	Fonollar	4	3	0
T3	Paisatge en mosaic a Sant Climent Sescebes	Brolla d’estepes	4	3	3
Total terraprims i aspres					6
TOTAL EMPORDÀ					8 mínim

(1) Niu no detectat, però que en tenim coneixement per un jove que veiem volar per la zona.

 

Consideracions generals i aspectes a destacar

Aquest 2025, a la plana agrícola, hi ha hagut un significatiu increment de les parelles establertes, amb un total de 5 al sud del terme de l’Armentera i en un sector de no pas més de 500 m entre els nius més distants. A aquestes postes n’hi hem d’afegir una altra al sud de Viladamat, així com un setè niu que no hem pogut localitzar però que hem deduït per la presència d’un jove volador també a l’Armentera a les darreries de juliol.

Malgrat aquest important nombre de parelles als conreus de cereal i la prestesa que s’ha tingut en posar-hi tanques de protecció, els resultats han estat molt dolents. A banda d’un niu en la que els senglars hi arribaren just abans que ho féssim nosaltres i d’una parella en la que el mascle era un subadult i els ous foren infèrtils, en altres 3 nius localitzats i oportunament protegits s’ha anat perdent la llocada de manera incomprensible, a vegades fins i tot de forma progressiva –avui manca un poll, demà un altre. En aquest sentit, en dos d’aquests nius els joves desaparegueren de cop i volta quan teníem pocs dies d’edat, i en un altre niu –a Viladamat–, es passà de tres joves  controlats el 14 de juny de pocs dies d’edat, a dos el 28 de juny, un de sol l’11 de juliol i que ja era a punt de volar, i cap jove dos dies més tard. Val a dir que en cap d’aquests tres casos i després d’inspeccionar els nius, no s’ha trobat cap mena de rastre ni d’evidència del que hi pot haver succeït.

Així doncs, i alertats pel que estava passant, en el darrer niu en cereal que restava i on de dos ous havia nascut un poll que en aquelles dates ja estava en avançat procés de creixement, s’hi va instal·lar una càmera de foto-trampeig per tal que si de cas es repetia el fenomen de desaparició, se’n poguessin conèixer les causes. Afortunadament aquest jove va volar al cap de 2-3 dies sense que es donessin circumstàncies estranyes. És al costat d’aquest únic jove volador a la zona de la plana agrícola, que al cap de pocs dies s’hi observà un altre exemplar jove, que per les dates en que això passà i el comportament de l’individu, concloguérem que es tractava d’un ocell resultat d’una nova parella nidificant al sector però que no havíem localitzat, i que de forma atzarosa havia sobreviscut al pas de les màquines.

Analitzada la situació i amb els coneixements de què es disposen, s’apunta a la possibilitat de que algun predador aeri hagi pogut accedir als nius, i de forma més concreta a que sigui un duc (Bubo bubo) dels que tenen la seva àrea territorial en aquesta plana i que fins i tot hagi assimilat la presència de tanques a la disponibilitat de preses. Es tracta òbviament d’una hipòtesis per intentar trobar explicacions a fets tan sorprenents com aquests, amb la conveniència de cares a properes temporades que s’instal·lin càmeres de foto-trampeig en tots i cadascun dels nius que es localitzin a la plana cerealista.

 

Niu P6, on observem un jove ja a punt de volar i una càmera de foto-trampeig acabada d’instal·lar, que posen en aquest niu alertats per la recent pèrdua de la major part dels nius amb polls i tanques ja posades en conreus de cereal.

 

Respecte a la garriga d’Empordà, aquest any 2025 únicament s’ha establert una parella al sector d’Avinyonet-Vilanant –a diferència del 2024, que foren 4–, a ponent de la carretera GIV-5105 d’Avinyonet de Puigventós a Llers, la qual a més es va perdre a mig procés de desenvolupament dels polls si ens atenem a les observacions fetes des de la distància. Val a dir que aquesta garriga està patint una progressiva alteració de les condicions d’hàbitat pel creixement dels pins, i que precisament la parella que s’hi ha establert ho ha fet en un sector on aquest hivern passat s’hi va fer una intervenció de retirada de coníferes. Alertem però que de no actuar-hi de forma ràpida i amb contundència, bona part de l’espai pot deixar de ser idoni per a la nidificació del cendrós, que precisament requereix d’espais oberts i esventats.

També a la garriga, però ara al sector conegut com de les antenes de Llers, s’hi ha establert per cinquè any consecutiu una parella que després d’haver aixecat 3 joves i quan ja eren a punt de volar, varen aparèixer morts al mateix niu i sense que poguéssim saber-ne els motius (en aquest cas, per les dimensions de la garriga i la facilitat d’accés, poguérem accedir fins al mateix niu per fer-ne la inspecció).

 

Jove mort quan era a punt de volar al niu G2, sense cap indici del que podia haver passat. Els altres dos polls de la llocada també es trobaren el mateix dia en similars circumstàncies.

 

Ja per últim, al sector que coneixem com a terraprims i aspres, a cavall entre la plana i el massís de l’Albera, hi hem localitzat un total de 3 parelles, dues en una comunitat de fonollar –ambdós nius a uns 30 m l’un de l’altre– i una altra en una brolla d’estepes. Val a dir que tant el fonollar com la brolla d’estepes són dos hàbitats o comunitats vegetals en les que al llarg de les més ja de quatre dècades que portem fent el seguiment de l’espècie, no hi havíem trobat mai cap niu.

D’aquests tres nius, tant la parella de la brolla con una de les del fonollar han pogut tirar endavant la llocada amb 3 joves envolats cadascuna. Tanmateix la segona parella del fonollar fracassà en els darrers dies quan els joves eren ja a punt d’envolar-se, quan trobàrem restes dels polls depredats a la zona del niu i evidents rastres d’haver-hi passat els senglars.

 

Imatge de dron del niu trobat aquest 2025 en una brolla d’estepes, on s’hi observen els polls de pocs dies d’edat i un ou no eclosionat. Val a dir que en aquest cas tots els joves aconseguiren agafar el vol. Tant la brolla d’estepes com el fonollar –amb dos nius– són dues comunitats vegetals noves per la nidificació del cendrós a l’Empordà d’ençà que en tenim registres.