Quan t’entren a casa i et trinxen allò que tant estimes

El darrer cap de setmana d’aquest febrer de 2025, en anar a l’estany de Boada, ens hem trobat amb la desagradable sorpresa que l’empresa que desbrossa la vegetació al voltant de les línies elèctriques ha tallat de manera barroera i amb una estricta rigorositat normativa un esplendorós freixe que hi ha a l’era –on potser molts de vosaltres hi haureu cercat l’ombra– i part de la vegetació arbrada del tram inicial del recorregut que dóna la volta a l’estany.

El dolor que se sent quan portes més de 30 anys cuidant un arbre i configurant un paisatge com el de l’estany de Boada i observes que algú hi ha anat i a cop de moto-serra ho ha amputat tot, és immens. Tal vegada el sentiment és d’una gran desolació i impotència. No debades el mal ja està fet i és del tot irreversible, almenys en els propers anys i fins que la vegetació no torni a créixer i cicatritzi aquestes ferides, això si és que no ho tallen altre cop i amb la impunitat amb què ara ho han fet.

L’endemà, avisats per nosaltres, membres del Cos d’Agents Rurals s’hi varen personar, i la resposta va ser que qui havia fet els treballs s’havia ajustat als 4,5 m que la norma estableix. Com entendreu, poc consol em va donar una explicació tan administrativa com aquesta, i més si es coneix la història i els esforços de tot ordre que hi ha al darrera de la preservació d’aquesta zona humida baix-empordanesa. Puc entendre això d’una distància legal entre les esteses elèctriques i la vegetació, però també és evident que en determinats indrets especialment sensibles pel seu valor ambiental o paisatgístic –no oblidem que ens trobem en el si d’un Parc Natural–, on el risc d’accidents per contacte entre la brancada i la línia és mínima, s’escau actuar sota altres paràmetres i amb un acurat respecte envers els valors patrimonials.

Banda de vegetació afectada pels treballs de manteniment de l’estesa elèctrica que passa junt a l’era de l’estany de Boada.

Qui escriu aquestes ratlles és persona prou coneguda, perfectament identificable i fàcil de contactar-hi, i de ben segur que si se m’hagués avisat per ser al lloc el dia que es feien aquestes tasques, hauríem trobat entre tots una solució consensuada que permetés minimitzar el risc d’una incidència amb la línia elèctrica i alhora es preservés el paisatge del lloc, modulat després d’anys de tenir-ne cura. O en arribar a l’estany no varen evidenciar que allà hi havia algú que cuidava amb estima i passió aquell paratge? I en apartar les caixes-niu dels arbres que varen tallar, no s’adonaren que aquells no eren uns arbres qualsevol? Ningú va tenir la mínima sensibilitat per pensar que allà algú s’hi desvivia, i que mereixia la pena saber qui era i avisar-lo per tal de que hi anés i parlar-ne de tot plegat abans que començar a tallar sense miraments?

Parlant-ho també amb els serveis tècnics del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, aquests ens varen dir que ningú els va advertir de l’inici d’aquells treballs de desbrossat, cosa que es veu que s’hauria d’haver fet per així poder-hi estar a sobre i vigilar com s’actuava en l’àmbit de l’espai protegit. Amb tot, se’ns va comunicar que es mirarà d’esbrinar quina empresa havia fet la feina per si més no advertir-los per properes ocasions. Una altra opció que es va parlar amb els responsables tècnics del Parc va ser que ells poguessin fer alguna gestió davant la companyia elèctrica per tal que s’aconseguís moure almenys un suport d’aquesta línia elèctrica, de manera que l’àmbit de l’estany de Boada definitivament ja no es veiés afectat.

Esperarem notícies i us les farem saber …