El xoriguer ja té lloc on fer el niu a l’estany de Boada

El xoriguer comú (Falco tinnunculus), un petit falcó que veurem sovint en un dels aspres adjacents a l’estany de Boada, té d’ençà aquest mes de març de 2016 un bon lloc on poder criar a la zona, fins ara mancada de llocs on aquesta espècie hi pogués bastir el niu. El xoriguer, que fins ara caçava a l’entorn de l’estany però que de ben segur havia d’anar a nidificar en alguna construcció propera, tindrà la possibilitat de tirar endavant la llocada al mateix lloc on campa i cerca les seves preses.

 

Exemplar femella de xoriguer comú fotografiat dalt d’un tamariu de l’estany de Boada, on molt fàcilment veurem aquesta espècie.

 

Abans que res, el primer que ens calgué fou fer la caixa-niu, que ens construí un bon amic que sap fer de tot si li donem quatre fustes i mitja dotzena de cargols. És així com en Pere, amb les poques recomanacions que li donàrem sobre les mides que havia de tenir la caixa-niu, ens feu el lloc on els xoriguers hauran de criar si algun dia fan el cop de cap. La caixa, feta amb fusta tractada, té una amplada de 35 cm, mentre que d’alçada i de fondària fa 30 cm. L’entrada, just al costat dret del frontal, és rectangular, amb unes mides que són de 25 cm d’alt i 17 cm d’ample.

 

Caixa-niu de xoriguer comú feta amb fusta tractada, amb una entrada al costat dret del frontal.

 

Feta la caixa on nidificar, el següent pas fou cercar un suport prou alt on poder situar-la. Així doncs, les recomanacions que es donen per a aquesta espècie són que el lloc de cria es trobi a una alçada mínima de 6 m, si pot ser en un lloc aïllat i no pas al mig de brancades que en dificultin l’accés.

Si bé la primera intenció fou la d’estacar la caixa-niu al capdamunt d’alguna de les vimeteres mortes que hi ha a la zona, finalment ens semblà que la dificultat per arribar massa amunt així com la probabilitat que la branca escollida s’acabés trencant pel pes que hauria d’aguantar, aconsellaven cercar un altre sistema de suport. És per això que optàrem per ajudar-nos d’un pal elèctric de fusta reciclat, el qual havia de ser doncs d’un allargada de 7 m tot tenint en compte que un d’aquests metres és el que ens faria falta soterrar.

I heus aquí que amb el suport d’un camió-grua que ens portés el pal fins a l’estany i altre cop amb l’ajuda sempre imprescindible d’en Pere, vàrem escollir un lloc entre l’aigua i l’aspre on poder posar el pal damunt el qual hi situaríem la caixa-niu del nostre xoriguer. Per fer el forat, a no pas menys d’un metre de fondària i prou polit, ens calgué una màquina d’aquelles amb un gran broca i que barrinen el terra.

 

En Pere, barallant-se amb la broca per arribar si menys no a una fondària d’un metre.

 

Obert el forat i treta alguna pedra que sempre t’acabes trobant, el pas següent fou estacar la caixa-niu al capdamunt del pal de fusta. Per això ens calgué fer una mena d’osca a l’extrem del pal on la caixa s’hi pogués recolzar, i fixar ambdós elements amb un parell d’espàrrecs, cargols i volanderes.

 

Moment en el qual fixem la caixa-niu al capdamunt del vell pal elèctric, amb l’ajut d’un parell d’espàrrecs, cargols i volanderes.

 

Muntat tot el conjunt i ben segurs de que el pal i el forat que hem obert s’agraden, és el moment d’aixecar la caixa-niu i presentar-la tal i com quedarà, cercant tant com puguem la màxima verticalitat. Aquí, no cal dir-ho, ens és del tot necessària la presència del camió-grua, més si tenim en compte que el pal elèctric amb la caixa-niu al capdamunt arriben a pesar prop de 100 kg.

 

Posant el pal i la caixa-niu dins del forat que hem obert, vigilant que el conjunt mantingui la màxima verticalitat.

 

El darrer pas és ja fixar el pal elèctric tant fort com puguem. No debades la tramuntana és prou intensa i ho podria fer anar tot en orris si no ho féssim prou bé. Un parell o tres de sacs de ciment del ràpid barrejat amb quatre rocs i ben premuts ens permeten garantir que ja res no es mourà.

 

El fort vent que sovint bufa a la zona així com la naturalesa del que té al capdamunt, ens obliguen a assegurar-nos que el pal elèctric quedarà ben fixat dins l’orifici que hem obert, a més d’un metre de fondària.

 

I aquí ho teniu … la caixa-niu pel xoriguer al capdamunt d’un vell pal elèctric a sis metres d’alçada. Encarada a sud, al límit de l’estany i davant de l’aspre, on esperem que ben aviat els nostres petits falcònids se la facin ben seva i hi tirin endavant la llocada. A veure …

 

La caixa-niu pel xoriguer al capdamunt del pal elèctric, a una alçada de 6 m, al límit entre l’estany i el petit aspre on tant els hi agrada caçar les seves preses.